windows movie makeR*

Windows Movie Maker es un programa que se incluye en versiones recientes de Microsoft Windows. Sus características principales son el uso de efectos, transiciones, títulos/créditos, pista, audio, narración, y película automática. En el Windows Vista se incluyen nuevos efectos y transiciones, estos se pueden modificar usando un código de XML. La primera versión del programa fue introducida por Windows en el año 2000, con el Me (Millennium Edition). Las herramientas primordiales consisten en una vista de la barra multimedia y una de la barra del tiempo, colecciones para organizar el vídeo importado, y una pantalla donde se reproduce el video. Una vez que se ha importado multimedia a la biblioteca del programa, éstos se pueden colocar al gusto del usuario en cualquier lugar de la barra de tiempo. Ya que está ahí, se puede modificar de muchas maneras. Algunas de las más usadas son el reducir o incrementar la duración de una imágen, etc. Existen más de 130 efectos que incluyen transiciones, títulos, y créditos.

Tipus de DVD

DVD+R y DVD+RW

Un DVD+R es un DVD grabable similar a los CD-R. En un DVD+R sólo se pueden grabar datos una vez, entonces esos datos se convierten en datos permanentes en el disco. El disco no puede utilizarse para grabar otra vez.
DVD+RW es un formato re-grabable similar al CD_RW. En un disco DVD+RW se puede borrar y grabar datos numerosas veces sin dañar el disco.
Los formatos DVD+R y DVD+RW están apoyados por Philips, Sony, Hewlett-Packard, Dell, Ricoh, Yamaha y otros.
Los DVDs creados con un dispositivo +R/+RW se pueden leer en la mayoría de los reproductores de DVD comerciales.

DVD-R, DVD-RW y DVD-RAM

Un DVD-R es un DVD con formato similar a un CD-R y a un DVD+R, sólo puede grabar datos una vez y el disco no se puede utilizar para grabar datos una segunda vez.
Un DVD-Rw es un DVD con formato similar a un CD-RW o DVD+RW, el disco se puede usar para borrar y grabar datos múltiples veces sin dañar el disco.
Los formatos DVD-R, DVD-RW y DVD-RAM están apoyados por Panasonic, Toshiba, Apple Computer, Hitachi, NEC, Pioneer, Samsung, Sharp y el DVD Forum.
Los DVDs creados con un dispositivo -R/-RW se pueden leer en la mayoría de los reproductores de DVD comerciales.

DVD+R DL y DVD-R DL

Como su nombre indica, la tecnología de doble capa proprciona dos capas grabables individuales por cara del disco.
La tecnología de doble capa es apoyada por varios fabricantes, incluyendo Dell, HP, Verbatim, Philips, Sony, Yamaha y otros.

Tipos de DVD según su capacidad

	Tipo	Regrabable	Capas	Sportados por
DVD-R	-	No	1	Panasonic, Toshiba, Apple Computer, Hitachi, NEC, Pioneer, Samsung, Sharp y el DVD Forum.
DVD-RW	-	Si	1
DVD-RAM	-	Si	1
DVD-R DL	-	No	2
DVD-RW DL	-	Si	2
DVD+R	+	No	1	Philips, Sony, Hewlett-Packard, Dell, Ricoh, Yamaha y otros.
DVD+RW	+	Si	1
DVD+R DL	+	No	2
DVD+RW DL	+	Si	2

El guió literari i el guió tècnic

El guió literari és l'explicació argumental de la producció que es vol dur a terme, amb tota mena de detalls però sense desglossament de plans. Consisteix en la narració ordenada de les accions, sons i diàlegs que tindrà la producció final. El guió literari ha de ser clar, des del punt de vista del llenguatge, però no és la planificació exacta de la producció audiovisual.

Un guió literari pot tenir tres parts:

• La idea central amb el màxim de claredat, amb molt poques paraules, habitualment una oració.
• L'estructura o story line, que, partint de la idea inicial, presenta en poques línies l'estructura del projecte audiovisual, com a primer esquema de treball.
• La sinopsi argumental, en què es concreta el tractament i la descripció de les diferents escenes en termes visuals, de manera clara i ordenada; és el punt de partida per elaborar el guió tècnic.

El guió tècnic és on el realitzador d’una producció videogràfica fica per escrit i amb dibuixos totes les instruccions per poder portar a la pràctica el guió literari.

El guió tècnic consta de dues parts:

1. Storyboard:

L'Storyboard descriu el tipus de plans que s'han de gravar, els diàlegs correspondents, la música, els efectes especials i l'acció que es du a terme així com les anotacions que poden ser d'interès durant la gravació.

2. Instruccions pel rodatge:

Les instruccions per la gravació estan formades per esborranys del vestuari i les localitzacions.

L’Storyboard presentaria dos columnes: una destinada a la imatge i l’altre al so. En l’espai dedicat al so especificarem la banda sonora del vídeo, que consta de les següents parts:

• Diàlegs (el que diuen els actors)
• So ambient (sorolls de tot tipus)
• Música
  • Original (creada expressament per al vídeo)
  • Música ja enregistrada.

En la part dedicada a la imatge s’assenyalaria el tipus de pla, posició, angulació i moviments de la camera, efectes especials de la imatge (son aquells procediments utilitzats per crear il·lusions o sensacions que son difícils d’aconseguir en la realitat o que son totalment irreals) i també poden anotar-se efectes que faciliten l’editatge com ara: fosos, fosos encadenats, etc.

Exemple de l'Srotyboard:

	SO	IMATGE
1	So ambient: el vent que xiscla i el soroll de la pluja.	Pla General: El protagonista puja lentament la muntanya.
2	So ambient: el mateix que l'anterior. Música: comença a sentir-se una música penetrant i de misteri.	Primer Pla: El protagonista s'atura i mira fixament cap a l'horitzó. Torna a caminar i la camera el segueix amb una panoràmica esquerradreta.
3	El so i la música igual que l'anterior pla.	Pla General de la muntanya. Es veu molt lluny una caseta. No s'aprecia cap detall de la mateixa.
4	El so igual que l'anterior pla. La música augmenta el seu dramatisme.	Pla General curt de la caseta i l'home que arriba fins ella. Entre en el quadre de la imatge. Descobreix que no té sostre i cau abatut al terra. Fos a negre.

(informació extreta de la web www.xtec.cat)

Moviments de la càmara

Travelling: Sempre que la càmera es desplaça en l'espai, fa un moviment que anomenem " travelling". Els "travelling" poden fer-se de diferents formes, depenent de com vulguem desplaçar la càmera. Si camina en paral·lel a un objecte que es desplaça, obtenim un travelling lateral; si ho fa en sentit vertical, tenim un travelling vertical i si els fa els dos simultàniament, un d' oblicu. Si el moviment és al voltant d'una gura, aleshores l'anomenem travelling circular. Per últim encara existeixen dues possibilitats més: que s'apropi a un objecte - travelling d'aproximació, o que se n'allunyi - travelling d'allunyament.

Panoràmica: Quan la càmera es mou sobre el seu eix, ho pot fer de dues maneres: de dalt cap a baix, o viceversa, de baix cap a dalt. Aquest moviment és la panoràmica vertical. Si ho fa de dreta a esquerra o viceversa, aleshores és una panoràmica horitzontal. Per últim, si les féssim les dues alhora, tindríem una panoràmica obliqua.

Zoom: Un zoom és un objectiu amb una distància focal variable, des del gran angular al teleobjectiu, en una peça, i permet passar de l'una a l'altra ràpidament.

Angulació

ANGULACIÓ NORMAL
L'eix de la càmera és perpendicular al rostre del personatge o de l'objecte, independentment de la seva postura (dempeus, tombat, assegut...).
Valor expressiu que manifesta normalitat.
ANGULACIÓ EN PICAT
És l'angle que enregistra de dalt cap a baix, per damunt del referent.
Valor expressiu que es fa servir per disminuir, empetitir, produir sensació de feblesa, inferioritat, submissió, opressió, aclaparament, indefensió... en el referent, o bé per transmetre a l'espectador una impressió de punt de vista privilegiat, de control, de domini de la situació per part del personatge amb relació al referent. També pot tenir un valor merament descriptiu, per presentar millor un paisatge o una multitud.

ANGULACIÓ EN CONTRAPICAT
Angle que enregistra de baix a dalt, per sota del referent.
Valor expressiu que reforça, emfatitza, engrandeix, monumentalitza, solemnitza, potencia el referent (personatge, objecte, context...), i dóna la sensació de superioritat, de domini.

El pla i els seus tipus

Ens referim a un pla com una unitat de presa per anomenar un conjunt d'imatges que en el moment de la presa s'enregistren amb continuïtat.

Pla General. ens ensenya el registre àmpliament en el qual es registra un conjunt que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament. Pla sencer. la part inferior i superior coincideix respectivament als peus i al cap de cadascun dels personatges.
Pla americà o tres quarts. ens mostra la part del cap fins als genolls de la persona o persones que hi ha al pla. És un enquadrament molt cinematogràfic, que s'utilitzava sobretot als westerns per oferir la cara i el revòlver de l'actor.
Pla mitjà. es veu la persona tallada fins a la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Primer pla. Presenta el rostre sencer o com a molt amb l'espatlla. És un pla molt expressiu. Primeríssim pla. Mostra una part del rostre o del cos d'una persona.

Pla de detall. Mostra un objecte o part d'un objecte. Normalment s'insereix com a part d'una narració.

Reportatge